LA DECISIÓ DE L'ASSEMBLEA - Exercici sobre la personalitat sense qualificatius de l'autor

Com cada primer dilluns de mes, el Consell d’Administració es reunia al despatx del secretari general. Allí es congregaven les cinc persones de més alta distinció per a decidir la direcció de l’empresa. Encara que clar, totes les decisions havien de ratificar-se després a l’assemblea, formada per 25 persones.

El secretari general va ser qui va obrir la sessió, sense cap presa: va tocar l’interruptor de la llum que tenia davant (una llum groga) i, al cap d’uns segons d’expectació, va alçar els dit índex i cor. Després va portar-se el puny, ben tancat, a l’alçada del melic, i va acabar estenent el polze i tocant-se amb ell la galta. Gesticulava sense apartar la mirada d’un dels vocals del Consell d’Administració, sense dubtar. Els gestos del secretari eren durs, inapel•lables, inclements, i la cara del vocal anava trontollant-se a poc a poc, caient cap a davant, això sí, sense perdre de vista les mans de qui l’interpel•lava.

El Secretari va apagar la llum que tenia davant, i l’intendent va aprofitar per encendre la seua.  Va encarar la tàblet immensa cap als altres quatre membres i va mostrar un gràfic descendent, baix l’única llegenda de “Beneficis” i signat amb el logotip de l’Associació Valenciana de Persones Sordes. L’interventor va fer diversos signes aclaratoris de la gràfica, mentre mirava al vocal com ho feia el Secretari. No obstant, va aprofitar per mirar de reüll, amb moviments ràpids i aparentment casuals, el seu superior. Durant un moment pareixia que aquest anava a detindre el discurs de l’interventor, així que aquest fa una aturada preventiva. Quan veu que el Secretari torna a respirar tranquil, l’interventor continua. Fins i tot pareix somriure un poc mentre torna a dirigir-se al vocal, però els seus ulls no pareixen conèixer tampoc la compassió.

Una hora després es convoca l’Assemblea al paranimf, un lloc molt més ample, per ratificar les decisions presses al Consell d’Administració. El vocal encara està encollit mentre els 50 membres de l’Assemblea van assentant-se. Ningú ha volgut perdre’s la important decisió que s’ha de prendre. Quan tot el mon està en el seu lloc el secretari, en qualitat de moderador, torna a encendre la seua llum i espera que tots el miren. Aquesta volta comença a gesticular confiat, amb una intensitat moderada, quasi maternal. Assenyala al vocal igual que abans, però just en eixe moment es detén. El vocal acaba d’encendre la seua llum i va posant recta la seua columna vertebral; després gossa alçar cella i fa un parell de gesticulacions ràpides. El secretari veu que no va a parar i apaga la seua llum, interessat en què vol dir. Els ulls del vocal es cloquen de fúria, els seus gestos tallen l’aire. Sembla que les paraules podrien tombar una persona, literalment. El secretari comença a alçar un dit de resposta, sobreposant-se a la sorpresa inicial, però el vocal contraataca de seguida alçant-se de la cadira, i tot es deté per un segon. Ara és el vocal qui assenyala el secretari. La resta de l’assemblea es debat entre obrir els ulls i afirmar amb el cap. Per últim, una persona comença a sacsar les mans a l’aire com si foren una pandereta, i poc a poc més persones van unint-se al clamor silenciós. Per pur formalisme comença la votació, però tots saben qui ha guanyat.