REENCONTRE AL BUS - Exercici d'observació d'una conversa

--Eeiiii

L’interpel·lat somriu de seguida, de manera instintiva, però quan veu qui li parla tarda un poc en reaccionar. Es tracta d’un jove vestit amb camisa i corbata, d’uns trenta anys, penjat de la barra de dalt de l’autobús per no caure en les corbes.

--Eeiii. -- Diu en el mateix to.

--No t’enrecordes de mi, no? Rafa! De l’insti!

--Ah! Clar, és que ha passat molt de temps.

--I que ho digues, tu també has canviat! Eixe monyo llarg que abans duies...

L’altre arruga les celles.

--No, jo no he dut el monyo massa llarg mai; estaràs pensant en Nani.

--Pot ser, no sé. Crec que jo mai he anat amb Nani. Però quan t’he vist... bé, al principi he dubtat. Com et deies?

-- Em deia Pasqual, i continue dient-me igual.

Els dos somriuen. L’autobús obre les portes, però ningú baixa, així que després d’uns segons de rigor les portes es tornen a tancar. Rafa mou el cap en signe d’aprovació.

--Pasqual... el germà de Gemma?

--Nop.

L’home que havia començat efusiu la conversa descorda es toca el noc de la corbata.

--Perdó, aleshores crec que m’he equivocat.

--Tranquil, no passa res.

El tal Rafa es gira com si l’esperara algú en la part de davant del vehicle. Encara queden més de quinze minuts per a que cap dels dos haja de baixar, però per si de cas, cadascú en una de les portes, es preparen per a baixar.